O li clavo una hòstia a algú de la feina o deixo anar tota la meva ràbia irada aquí. I és que hi ha gent estúpida que sembla que no tinguin res més a fer que tocar els ous als demés i no saben que qui mana s'emprenya. I a la feina mano jo. I les coses es fan com jo vull, com a mi em rota. I sí, potser si que qui em mana no serveix per gaire res, segurament per això jo als meus subordinats els putejo si cal. A mi em putegen, jo putejo. I sí, a sobre, sóc dona i jove. I què?
Apa deu ser una passa això.
ResponEliminaLa cadena de la merda
ResponEliminaSi senyora! S'ha de pagar amb la mateixa moneda. Què és això de baixar el cap?
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis, una malaltia crònica.
ResponEliminaC.E.T.I.N.A., això mateix.
Gaia, mai abaixar el cap.
Desfogar-se al blog: més barat que anar al psicòleg, més sa que entrompar-se i més ben vist que anar al prostíbul.
ResponEliminaCal estalviar Josep i causar bona impressió. Temps dolents.
ResponEliminaNo s'ha pogut esperar ni una setmana en obrir un nou blog? Si més no ara passa el corrector i és d'agrair...
ResponEliminaAra no l'entenc... sempre és un bon moment per iniciar-se, tanta nosa li fa un nou blog?
ResponEliminaPer cert, ben trobat Dr.