El moment que el Sol passa pel punt més allunyat de l'equador celeste sobre la eclíptica s'anomena solstici d'estiu. En el solstici d'estiu es té el dia més llarg i la nit més curta de l'any. A partir d'ara el dia es va fent més curt i s'allarga de nou la nit, la foscor torna, mica en mica, poc a poc.Ja els ancestrals adoraven el sol. Rituals, cerimònies, danses,... tot per tal d’enfortir-lo. Tot i així, implacable torna la foscor que amb el seu mantell negre ho envolta tot. Danseu, danseu, infeliços plebeus.
Torna així la nit reina d'espurnes de foc coronada.
Ai la puta! que encara resultarà que aquest és un altre blog nyonyo! per què collons té activat l'avís de contingut si només parla del sol i de llàgrimes i merdes de sentiments?
ResponEliminaPotser per tocar els collons a susceptibles com vostè?
ResponEliminaJa podria ser que ho fes per tocar els ous... però no s'enganyi, no sóc jo qui clicka el "Permet". Per aquestes merdes tinc un downie-esclau que juga amb el ratolí
ResponElimina